LECTURA - 1-

He començat el llibre ""Cartes que sempre he esperat"". N'he llegit tres capítols. He d'anar a poc a poc i no saltar-me les explicacions col·laterals... jo vull saber ja com acaba la història. Paciència.
He de frenar-me i seguir totes les explicacions ja que salta de present a passat i futur i em podria perdre amb la meva impaciència.
Tornaré a començar i faré com a les lectures dels nens amb la meva companya Belinda: trien una frase que els agrada i expliquen el per què, que sol anar relacionat amb les seves vivències personals.
Ui, ui, ui, que em coneixereu massa! Ah, no, que no em llegeix ningú.
També he de dir que des de Reis tinc un lector digital i que ja he llegit un parell o tres de llibres. És pràctic, pesa poc, no perds la pàgina si fa vent i pots portar-hi una pila de llibres.

M'HA FET IL·LUSIÓ

Sí, m'ha fet il·lusió que alguns dels meus alumnes em fessin un regal en acabar el curs. Feia tant de temps...
Quan vaig començar a treballar ens en feien cada Nadal i a voltes en acabar el curs. Més tard els van prohibir. Després es va oblidar haver-ho fet. Mostrar gratitud al mestr@ amb algun detall ja no semblava políticament correcte.

Potser un petó i una abraçada i un GRÀCIES fins al curs vinent, però fins i tot això s'oblida. Llàstima.

Doncs aquest any, aquest curs, he tingut 4 regalets... el més important ha estat que m'ho he passat bé amb la classe, els alumnes, les famílies. Potser no amb totes, ni elles amb mi que mai no plou a gust de tothom. Què hi farem!

Ah!, els regals: una capsa de bombons, un ram amb 3 roses, el llibre ""Cartes que sempre he esperat"" i un punt de llibre preciós. Jo també els havia fet un petit, petit regal: dues capsetes fetes amb paper vermell amb un parell de paraules boniques per a cadascú.