diumenge, 3 d’octubre de 2010

Arrels nòmades

Avui la meva germana m'ha deixat el llibre d'en Pius Alibek ""ARRELS NÒMADES"" i ja l'he començat. Vaig sentir l'entrevista que li feien a l'autor per la ràdio, fa mesos, i vaig pensar que estaria bé llegir-lo.

El trobo simpàtic, a l'autor. Parla bé, i clar i català amb un accent particular.

Aquest llibre no el podré llegir tan ràpid, no és una novel·la sinó l'explicació de les arrels d'un pare a la seva filla petita.

Pius Alibek a l'AVUI

Les cartes que mai no he rebut

Finalment el vaig llegir d'una tirada. Bé... tres tirades. Vaig decidir no fer la lectura dialògica amb el BLOC i retratar-me més del que ja ho faig i em vaig dedicar a seguir la història i a saber com anava.

Com he explicat en els escrits anteriors sempre s'ha de relacionar alguna cosa del llibre amb la pròpia experiència i això fa que quedis BEN RETRATAT. Vaig recordar el que feien els nens a classe i vaig veure que si jo ho feia ací...mmmm hi hauria d'explicar la meva vida i que NO, que ja m'explico prou i no cal fer-ho massa més.

He llegit el llibre, m'ho he passat bé i prou. sap mantenir la intriga, et sorprèn de tant en tant, hi ha un mort o dos o tres... i la vida segueix. O potser eren quatre???