diumenge, 3 d’octubre de 2010

Arrels nòmades

Avui la meva germana m'ha deixat el llibre d'en Pius Alibek ""ARRELS NÒMADES"" i ja l'he començat. Vaig sentir l'entrevista que li feien a l'autor per la ràdio, fa mesos, i vaig pensar que estaria bé llegir-lo.

El trobo simpàtic, a l'autor. Parla bé, i clar i català amb un accent particular.

Aquest llibre no el podré llegir tan ràpid, no és una novel·la sinó l'explicació de les arrels d'un pare a la seva filla petita.

Pius Alibek a l'AVUI

Les cartes que mai no he rebut

Finalment el vaig llegir d'una tirada. Bé... tres tirades. Vaig decidir no fer la lectura dialògica amb el BLOC i retratar-me més del que ja ho faig i em vaig dedicar a seguir la història i a saber com anava.

Com he explicat en els escrits anteriors sempre s'ha de relacionar alguna cosa del llibre amb la pròpia experiència i això fa que quedis BEN RETRATAT. Vaig recordar el que feien els nens a classe i vaig veure que si jo ho feia ací...mmmm hi hauria d'explicar la meva vida i que NO, que ja m'explico prou i no cal fer-ho massa més.

He llegit el llibre, m'ho he passat bé i prou. sap mantenir la intriga, et sorprèn de tant en tant, hi ha un mort o dos o tres... i la vida segueix. O potser eren quatre???

dissabte, 28 d’agost de 2010

UN PAÍS DE BUTXACA

Aquest estiu hem fet les vacances en dues etapes: primer uns dies de juliol a la Borgonya i després uns dies d'agost entre Andorra i l'Ariège, centrats en la població de Massat.
I el llibre que he llegit no és el que surt més avall en aquest bloc, sinó un altre que havia de tornar a la meva germana: UN PAÍS DE BUTXACA.
NO VOLDRIA DE CAP MANERA PASSAR PER L'EXPERIÈNCIA DE L'AUTOR.

Vull i tinc el dret de viure i parlar i llegir i sentir i escriure i SER en català

--
maria irene anglada
viladecans -- CATALUNYA

dissabte, 31 de juliol de 2010

FOTOGRAFIA DIGITAL

Ja abans que sorgís la fotografia digital ja m'agradava fer fotos. El problema era, com ja és sabut, que no sabies si les fotos eren bones fins que no les havies revelat. I com que no sóc cap artista l'activitat no recompensava gaire.

Em sembla que va ser el 1997, i abans de passar unes vacances a Anglaterra, que em vaig comprar la meva primera màquina digital. Renoi!, hi havia poca oferta, però de sobte les maquinetes van sorgir com bolets i la feina la tenim per triar a veure què ens pot anar millor.

Fa dos estius vaig caure per culpa de voler córrer per fer una foto. Aleshores vaig decidir que necessitava una màquina amb pantalla mòbil. Me la compro cap al maig del 2009 i al cap de 4 dies surten les reflex digitals que també tenen aquest tipus de pantalleta.

Amb una màquina digital ho pots fotografiar tot i més, i després llençar-ho si no t'agrada... o ho pots perdre en dos dies o dos anys segons el suport, la temperatura, etc. Des de l'estiu passat faig un recull de fotos i en demano un foto-llibre, a veure si duren. A més a més el pots veure sense suport de CAP màquina, fins i tot a sota un pi.

Amb aquestes màquines he aconseguit fer una cosa que sempre havia volgut aconseguir i no podia, no l'entenia i no em sortia. Tenir un primer pla enfocat i el darrera desenfocat. UAUUUU!!!, ara ho faig a tort i a dret i les plantes i les floretes i els animalons em queden preciosos.

I ara què en faig de les floretes i animalons?? Ah, sí, un àlbum. Però a més a més m'he apuntat a ""biodiversidadvirtual.com"" i allí hi ha una pila -o no- de gent que identifiquen les plantes, insectes, aus, molses, algues, etc etc etc i entre tots i totes es crea un arxiu de plantes i animals ben GROS. Jo hi tinc una mica de cada. Vejam: 369 plantes, 110 insectes, 15 ocells, 1 mamífer, 2 o 3 rèptils,algun nuvolet i no sé què més.

Com podeu veure hi ha força varietat de temes que es poden fotografiar i guardar per a la posteritat. Us poso l'adreça d'una de les meves fotos preferides:
Adela australis (Heydenreich, 1851) Espero que us agradi.

dimecres, 28 de juliol de 2010

Lectura dialògica

Li havia demanat a la companya-mestra que feia la LECTURA DIALÒGICA amb nens i adults a l'escola que me'n fes cinc cèntims. He esperat, però... res. La resposta no ha arribat. Enguany marxa de l'escola decebuda. Una llàstima.

Doncs m'he hagut d'espavilar a veure què cal fer. Una mica ja ho havia seguit a l'escola, ja que li vaig fer un vídeo sobre aquesta activitat a totes les classes. Jo li demanava QUÈ calia fer amb els grans, i fer-ho jo soleta, per anar llegint no tant de pressa per saber el final de la història.

He buscat i he trobat l'activitat per a infants. Una primera pista diu...
THREE STEPS -- Tres passos

-Point and ask ""What"" questions -- (Assenyalar i fer preguntes: qui, com, què)
-EXPAND ANSWERS -- (Ampliar les respostes)
-ASK OPEN-ENDED QUESTIONS -- (Fer preguntes obertes)

Segona pista
HOW TO PROMPT KIDS

-COMPLETION PROMPTS -- (Completar rodolins, per exemple)
-RECALL PROMPTS -- (Què li va passara...)
-OPEN-ENDED PROMPTS -- (Preguntar sobre els dibuixos, si en té...)
-WH-PROMPTS -- (What, when, who, why, where, how...)
-DISTANCING PROPMTS -- (Relacionar els dibuixos o les paraules amb la pròpia vida i experència)

Amb els grups de gent gran i neo-lectors potser feia una cosa semblant però potser els demanava una paràgraf i no una frase o paraula com he vist fer amb els infants.

Ara no recordo si abans de marxar a la Borgonya uns 10 dies vaig trobar alguna cosa per a adults i me la vaig guardar. haure de fer una investigació.

Ah, del llibre de la M. Pau Janer ja n'he llegit quatre capítols i vaig pensant les ""recall"" experiències de les quals podria parlar. No, no l'he tornat a començar que ja tinc ganes de saber coma acaba. No era un tal Pénnac que deia que teníem dret a començar els llbres pel final??? I sense remordiments!!!

diumenge, 11 de juliol de 2010

LECTURA - 2

Ui!, ja veig que m'he tornat a aturar. He volgut tornar enrere per fer nous comentaris i res de res. Esperarem uns quants dies, però abans de setembre ha d'estar llegit.Ah!, i comentat. A veure com es fa això.

Ahir dissabte no hi va haver temps per a la lectura, Vam dedicar tot el temps a CATALUNYA... i això és cansat!!! La manifestació-concentració al Passeig de Gràcia, com ho diria, estava tan plena de gent que no ens podíem moure. Hi va haver un moment quan volíem canviar de lloc que vaig témer que no ens passés una desgràcia. Estàvem atapeïts com les sardines dins d'una llauna. Finalment vam poder anar cap a Rambla de Catalunya i allà vam poder anar fins a Gran via "en amable manifestació" Els cafès plens, les terrasses plenes, els manifestants avall que fa baixada.

Morta, vaig arribar a casa morta. Jo vull ser CATALANA i prou. Sense justificacions, sense manifestacions, sense demanar permís i sense donar les gràcies a ningú. Potser a la cigonya per deixar-me en aquest petit país i als pares, és clar que sí.

dijous, 24 de juny de 2010

LECTURA - 1-

He començat el llibre ""Cartes que sempre he esperat"". N'he llegit tres capítols. He d'anar a poc a poc i no saltar-me les explicacions col·laterals... jo vull saber ja com acaba la història. Paciència.
He de frenar-me i seguir totes les explicacions ja que salta de present a passat i futur i em podria perdre amb la meva impaciència.
Tornaré a començar i faré com a les lectures dels nens amb la meva companya Belinda: trien una frase que els agrada i expliquen el per què, que sol anar relacionat amb les seves vivències personals.
Ui, ui, ui, que em coneixereu massa! Ah, no, que no em llegeix ningú.
També he de dir que des de Reis tinc un lector digital i que ja he llegit un parell o tres de llibres. És pràctic, pesa poc, no perds la pàgina si fa vent i pots portar-hi una pila de llibres.

dimecres, 23 de juny de 2010

M'HA FET IL·LUSIÓ


Sí, m'ha fet il·lusió que alguns dels meus alumnes em fessin un regal en acabar el curs. Feia tant de temps...
Quan vaig començar a treballar ens en feien cada Nadal i a voltes en acabar el curs. Més tard els van prohibir. Després es va oblidar haver-ho fet. Mostrar gratitud al mestr@ amb algun detall ja no semblava políticament correcte.

Potser un petó i una abraçada i un GRÀCIES fins al curs vinent, però fins i tot això s'oblida. Llàstima.

Doncs aquest any, aquest curs, he tingut 4 regalets... el més important ha estat que m'ho he passat bé amb la classe, els alumnes, les famílies. Potser no amb totes, ni elles amb mi que mai no plou a gust de tothom. Què hi farem!

Ah!, els regals: una capsa de bombons, un ram amb 3 roses, el llibre ""Cartes que sempre he esperat"" i un punt de llibre preciós. Jo també els havia fet un petit, petit regal: dues capsetes fetes amb paper vermell amb un parell de paraules boniques per a cadascú.

dimecres, 3 de març de 2010

Estat propi, ningú no hi renuncia. Per què serà?

Ei! he tret el codi html perquè ja es va fer l'acte i no cal tenir el logo amunt i avall tota l'estona.
ja m'hauria agradat anar-hi, però una nit en autocar, maifestar-se i tot seguit tornar avall amb autocar... no ho sé, potser els més joves ho aguantara. O no, els del Barça van perdre el partit quan van fer una cosa semblant.
No, no tinc fusta de màrtir, què hi farem.