He començat el llibre ""Cartes que sempre he esperat"". N'he llegit tres capítols. He d'anar a poc a poc i no saltar-me les explicacions col·laterals... jo vull saber ja com acaba la història. Paciència.
He de frenar-me i seguir totes les explicacions ja que salta de present a passat i futur i em podria perdre amb la meva impaciència.
Tornaré a començar i faré com a les lectures dels nens amb la meva companya Belinda: trien una frase que els agrada i expliquen el per què, que sol anar relacionat amb les seves vivències personals.
Ui, ui, ui, que em coneixereu massa! Ah, no, que no em llegeix ningú.
També he de dir que des de Reis tinc un lector digital i que ja he llegit un parell o tres de llibres. És pràctic, pesa poc, no perds la pàgina si fa vent i pots portar-hi una pila de llibres.
4 comentaris:
Hola Irene.
A veurer si caus en la temtació de mirar el final.
Ja hem dirás el nom dels llibres que es escri i també els aniré llegin.
Uuna abraçada, Montserrat
Una gran salutació des de XILE
És agradable llegir un bloc escrit en la meva estimada llengua catalana... us felicito, és un bon lloc a la xarxa
Ui, quina il·lusió!!! Gràcies per comentar.
Hi ha un escriptor... ara no en recordo el nom que deia que TENIM DRET A MIRAR EL FINAL dels llibre. Això em va agradar i ja no me'n sento culpable. :-)))
Publica un comentari a l'entrada