FOTOGRAFIA DIGITAL

Ja abans que sorgís la fotografia digital ja m'agradava fer fotos. El problema era, com ja és sabut, que no sabies si les fotos eren bones fins que no les havies revelat. I com que no sóc cap artista l'activitat no recompensava gaire.

Em sembla que va ser el 1997, i abans de passar unes vacances a Anglaterra, que em vaig comprar la meva primera màquina digital. Renoi!, hi havia poca oferta, però de sobte les maquinetes van sorgir com bolets i la feina la tenim per triar a veure què ens pot anar millor.

Fa dos estius vaig caure per culpa de voler córrer per fer una foto. Aleshores vaig decidir que necessitava una màquina amb pantalla mòbil. Me la compro cap al maig del 2009 i al cap de 4 dies surten les reflex digitals que també tenen aquest tipus de pantalleta.

Amb una màquina digital ho pots fotografiar tot i més, i després llençar-ho si no t'agrada... o ho pots perdre en dos dies o dos anys segons el suport, la temperatura, etc. Des de l'estiu passat faig un recull de fotos i en demano un foto-llibre, a veure si duren. A més a més el pots veure sense suport de CAP màquina, fins i tot a sota un pi.

Amb aquestes màquines he aconseguit fer una cosa que sempre havia volgut aconseguir i no podia, no l'entenia i no em sortia. Tenir un primer pla enfocat i el darrera desenfocat. UAUUUU!!!, ara ho faig a tort i a dret i les plantes i les floretes i els animalons em queden preciosos.

I ara què en faig de les floretes i animalons?? Ah, sí, un àlbum. Però a més a més m'he apuntat a ""biodiversidadvirtual.com"" i allí hi ha una pila -o no- de gent que identifiquen les plantes, insectes, aus, molses, algues, etc etc etc i entre tots i totes es crea un arxiu de plantes i animals ben GROS. Jo hi tinc una mica de cada. Vejam: 369 plantes, 110 insectes, 15 ocells, 1 mamífer, 2 o 3 rèptils,algun nuvolet i no sé què més.

Com podeu veure hi ha força varietat de temes que es poden fotografiar i guardar per a la posteritat. Us poso l'adreça d'una de les meves fotos preferides:
Adela australis (Heydenreich, 1851) Espero que us agradi.

Lectura dialògica

Li havia demanat a la companya-mestra que feia la LECTURA DIALÒGICA amb nens i adults a l'escola que me'n fes cinc cèntims. He esperat, però... res. La resposta no ha arribat. Enguany marxa de l'escola decebuda. Una llàstima.

Doncs m'he hagut d'espavilar a veure què cal fer. Una mica ja ho havia seguit a l'escola, ja que li vaig fer un vídeo sobre aquesta activitat a totes les classes. Jo li demanava QUÈ calia fer amb els grans, i fer-ho jo soleta, per anar llegint no tant de pressa per saber el final de la història.

He buscat i he trobat l'activitat per a infants. Una primera pista diu...
THREE STEPS -- Tres passos

-Point and ask ""What"" questions -- (Assenyalar i fer preguntes: qui, com, què)
-EXPAND ANSWERS -- (Ampliar les respostes)
-ASK OPEN-ENDED QUESTIONS -- (Fer preguntes obertes)

Segona pista
HOW TO PROMPT KIDS

-COMPLETION PROMPTS -- (Completar rodolins, per exemple)
-RECALL PROMPTS -- (Què li va passara...)
-OPEN-ENDED PROMPTS -- (Preguntar sobre els dibuixos, si en té...)
-WH-PROMPTS -- (What, when, who, why, where, how...)
-DISTANCING PROPMTS -- (Relacionar els dibuixos o les paraules amb la pròpia vida i experència)

Amb els grups de gent gran i neo-lectors potser feia una cosa semblant però potser els demanava una paràgraf i no una frase o paraula com he vist fer amb els infants.

Ara no recordo si abans de marxar a la Borgonya uns 10 dies vaig trobar alguna cosa per a adults i me la vaig guardar. haure de fer una investigació.

Ah, del llibre de la M. Pau Janer ja n'he llegit quatre capítols i vaig pensant les ""recall"" experiències de les quals podria parlar. No, no l'he tornat a començar que ja tinc ganes de saber coma acaba. No era un tal Pénnac que deia que teníem dret a començar els llbres pel final??? I sense remordiments!!!

LECTURA - 2

Ui!, ja veig que m'he tornat a aturar. He volgut tornar enrere per fer nous comentaris i res de res. Esperarem uns quants dies, però abans de setembre ha d'estar llegit.Ah!, i comentat. A veure com es fa això.

Ahir dissabte no hi va haver temps per a la lectura, Vam dedicar tot el temps a CATALUNYA... i això és cansat!!! La manifestació-concentració al Passeig de Gràcia, com ho diria, estava tan plena de gent que no ens podíem moure. Hi va haver un moment quan volíem canviar de lloc que vaig témer que no ens passés una desgràcia. Estàvem atapeïts com les sardines dins d'una llauna. Finalment vam poder anar cap a Rambla de Catalunya i allà vam poder anar fins a Gran via "en amable manifestació" Els cafès plens, les terrasses plenes, els manifestants avall que fa baixada.

Morta, vaig arribar a casa morta. Jo vull ser CATALANA i prou. Sense justificacions, sense manifestacions, sense demanar permís i sense donar les gràcies a ningú. Potser a la cigonya per deixar-me en aquest petit país i als pares, és clar que sí.

PER LA LLIBERTAT DE CATALUNYA