Ui!, ja veig que m'he tornat a aturar. He volgut tornar enrere per fer nous comentaris i res de res. Esperarem uns quants dies, però abans de setembre ha d'estar llegit.Ah!, i comentat. A veure com es fa això.
Ahir dissabte no hi va haver temps per a la lectura, Vam dedicar tot el temps a CATALUNYA... i això és cansat!!! La manifestació-concentració al Passeig de Gràcia, com ho diria, estava tan plena de gent que no ens podíem moure. Hi va haver un moment quan volíem canviar de lloc que vaig témer que no ens passés una desgràcia. Estàvem atapeïts com les sardines dins d'una llauna. Finalment vam poder anar cap a Rambla de Catalunya i allà vam poder anar fins a Gran via "en amable manifestació" Els cafès plens, les terrasses plenes, els manifestants avall que fa baixada.
Morta, vaig arribar a casa morta. Jo vull ser CATALANA i prou. Sense justificacions, sense manifestacions, sense demanar permís i sense donar les gràcies a ningú. Potser a la cigonya per deixar-me en aquest petit país i als pares, és clar que sí.
1 comentari:
DOLÇA CATALUNYA PATRIA DEL MEU COR QUAND DE TU S´ALLUNYA D´ANYORANÇA ES MOR.
AI MARIA IRENE!!!!
T ´ACOMPANYO DESDE VALENCIA, Montserrat
Publica un comentari a l'entrada