diumenge, 3 d’octubre de 2010

Les cartes que mai no he rebut

Finalment el vaig llegir d'una tirada. Bé... tres tirades. Vaig decidir no fer la lectura dialògica amb el BLOC i retratar-me més del que ja ho faig i em vaig dedicar a seguir la història i a saber com anava.

Com he explicat en els escrits anteriors sempre s'ha de relacionar alguna cosa del llibre amb la pròpia experiència i això fa que quedis BEN RETRATAT. Vaig recordar el que feien els nens a classe i vaig veure que si jo ho feia ací...mmmm hi hauria d'explicar la meva vida i que NO, que ja m'explico prou i no cal fer-ho massa més.

He llegit el llibre, m'ho he passat bé i prou. sap mantenir la intriga, et sorprèn de tant en tant, hi ha un mort o dos o tres... i la vida segueix. O potser eren quatre???

1 comentari:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

BON DIA MARIA IRENE:

JA DEUS ANAR ATRAFEGADA AMB L´ENTRADA DELNOU CURS.

PERO VEIG QUE TROVES TEMPS PER LLEGIR.

JO ARA ESTIC ENGANXADA AMB L´ORDENADOR I LES LECTURAS DELS BLOGS QUE SEGUEIXO, QUE TAMBÉN ENRIQUEIXEN CULTURALMENT.

M´EN ALEGRO QUE POSIS NOVES ENTRADAS. UNA ABRAÇADA, Montserrat Llagostera.