dimecres, 19 de gener del 2011

Llibres digitals

El nadal del 2009 en vaig comprar un lector digital de llibres. Què hi farem!, m'agraden les maquinetes. És herència del pare. No va ser fàcil, em vaig arribar a deprimir i tot. Em tenien mania. Fins al quart no van funcionar, que ja és dir. Finalment em vaig quedar amb el que tenien en una superfície comercial, els anteriors per internet no sé pas què tenien, no funcionaven.

És pràctic això d'un lector, pots portar a sobre un munt de llibres i només fa un pam de llarg i no pesa gens. Hi tinc... vejam... hi porto 19 llibres. Us imagineu portar-los tots físicament???
No, encara no me'ls he llegit tots. Alguns són de poesia i no es poden llegir pas d'una correguda, s'han d'anar assaborint o fins i tot repetint. N'he llegit cinc de complerts:
ANTONI GAUDÍ: EL SO DE LA PEDRA
DIES DE FRANÇA
LA FESTA DELS SENTITS
LA MEVA MARE
NO ENTENC EL MÓN ÀRAB
i finalment un dels últims que he comprat
EL SECRET DEL MEU TURBANT.

Quin afany de superació i de supervivència de la Nadia, que ara viu a Catalunya, on li han hagut de reconstruir la cara, cremada per una bomba que li va caure a sobre durant la guerra a l'Afganistan. Quan llegeixes històries com aquesta t'adones de la crueltat de les guerres, de l'estultícia dels governants que les promouen, fomenten o consenteixen. I, també, de la ignorància de la gent que no considera les dones com a persones de ple dret i els prohibeix treballar, sortir de casa i fins i tot ser ateses pels metges. Ja m'ho poden explicar que no ho entendré.

Els altres dos llibres digitals acabadets de comprar són traduccions:
LA SOCIETAT LITERÀRIA I DE PASTÍS DE PELA DE PATATA DE GUERNSEY
BROOKLYN
i me n'han regalat un altre, per allò del 3 x 4. Vaig triar aquest:
GRANS MOMENTS DE LA HISTÒRIA DE CATALUNYA.

Els últims anys havia deixat de llegir com abans. Només llegia llibres infantils i de poesia. Defecte d'ofici... Massa hores a l'ordinador, també. I això del lector, sigui per a l'afició a les maquinetes ha fet que hi torni. I també amb els clàssics de paper que ja he comentat als escrits anteriors.

Ara, mentre comença la segona part del Betis-Barcelona, he llegit les dues primeres pàgines d'aquest llibre de títol tan llarg, la propaganda del qual diu que és prou divertit com per fer riure. Som-hi doncs, que amb les notícies anti-catalanes d'aquests últims dies no ens queden gaires ganes de riure.

1 comentari:

heroneta ha dit...

Ja vaig per la pàgina 14... un pèl enredat, es passen l'estona enviant cartes amunt i avall. Serà un llibre de correspondència??? On en vaig llegir la referència???